USUARIS REGISTRATS

Directori de col·legiats

Recerca de notaris de les Illes Balears, per nom i districte. Trobi al seu notari. Accedeixi a la seva informació.

Anar a directori de col·legiats >

Localitzador de Documents

Localització de la notària a la que haurà de dirigir-se si necessita portar a terme algun tràmit relacionat amb documents notarials atorgats en el passat i en tot l'àmbit nacional espanyol.

Anar a cercador de documents >

viaroma4

La revista jurídica del Col·legi Notarial de les Illes Balears Anar a la revista jurídica del Col·legi Notarial >

Història

L'Edifici del Col·legi Notarial de les Illes Balears (situat en l'avui denominada Via Roma) és una part importantíssima de la cultura arquitectònica mallorquina.

Francisco Roca Simó, l'arquitecte mallorquí que ho va projectar, era conegut a Palma a principis del segle XX per la seva tendència a dissenyar edificis d'estil modernista. Autor d'edificis tan emblemàtics de la nostra Capital com els denominats 'Pensió Menorquina' i 'Casa Casasayas' (ubicats en la plaça de Santa Catalina Thomás - amb una marcada influència de Gaudí -) i la " Casa de Luis Segura " (situada en la Plaça de la Conquesta), són edificis característics del modernisme palmesà.

Història CNIB

Tanmateix, el projecte que va realitzar per al Col·legi de Notaris no s'assembla en absolut a l'estil que acostumava a projectar. Aquest edifici, està inspirat en el renaixement espanyol i més concretament, en el plateresc (profusió decorativa en tota la façana, torrassa, finestrals i porta d'entrada) encara que també conserva l'estil propi dels palauets mallorquins (gran aler en tota la seva façana i porxo). L'estil plateresc o neoplateresc que van realitzar els arquitectes espanyols en la primera meitat del segle XVI a les ciutats de Toledo i Salamanca (de fet la torrassa de la Casa Col·legi és una fidel imitació de la qual va dissenyar en el segle XVI Rodrigo Gil d'Hontañon i Fra Martín de Santiago per al Palau Monterrey de Salamanca), possiblement influís en la voluntat dels Notaris perquè decidissin que l'estil de la seva Casa Col·legi fora una síntesi de tots dos moviments.

Decidits a edificar la seva pròpia Casa Col·legi, els Notaris van acordar comprar un solar procedent de l'enderroc del recinte emmurallat de la ciutat, exactament un dels solars on estava situada la Porta de Jesús (el que forma la poma assenyalada al pla d'Eixamplament amb la lletra M, de cabuda 1.133 m2), previ concurs públic que van realitzar perquè els diversos propietaris de solars oferissin les seves finques. Cal dir, que els Notaris van elegir per sorteig a l'arquitecte Gaspar Bennàzar perquè els assessorés en la compra de l'esmentat solar. Al final es van decidir per aquest, per un preu de 32.000.- pessetes que van adquirir el 15 de Maig de 1916 per compra al senyor Juan Palmer Miralles mitjançant escriptura autoritzada pel Notari Miguel Pons (núm. 194).

Per elegir el projecte del nou edifici, els Notaris van convocar nou concurs presentant-se cinc arquitectes a la licitació: José Homar, Jaime Aleñá, el mateix Gaspar Bennàzar, Guillermo Reinés i Francisco Roca Simó. Atès que el solar adquirit presentava una forma molt especial (com així ressenya el propi Bennàzar en el seu avantprojecte), es va acordar al final dividir-lo en dos i vendre la part restant per costejar l'edificació. El 18 de juliol de 1916 els Notaris van elegir el projecte presentat per Francisco Roca i després de convocar un altre concurs per elegir al constructor, va guanyar la licitació Bartolomé Más Ramis per un import de 62.972.- pessetes.

El desembre de l'any 1916 es van començar les obres. La resta del solar, una parcel·la de 397,74 metres de forma trapezoïdal, va ser venuda pels Notaris a D. Jorge Fortuñy Moragues mitjançant l'escriptura núm. 342/1918 autoritzada pel Notari Pedro Alcover.

La inauguració de l'edifici va tenir lloc el 18 de juny de 1919.

L'any 1991 la façana de l'edifici va ser restaurada en la seva totalitat i el 1993 quan es van culminar les esmentades obres, es va atorgar al Col·legi Notarial el Premi Ciutat de Palma 1993 a la millor rehabilitació de façanes o recuperació d'elements arquitectònics puntuals.